Ca n’Andreu des Puig o ca n’Andreu des Trull és un antic casament documentat des de 1730, que als anys 90 del segle XX va passar a mostrar la vida rural i tradicional d’Eivissa amb una important col·lecció museística d’estris rurals utilitzats al camp, mobiliari tradicional, així com altres elements d’ús quotidià, necessaris en una societat com la eivissenca, caracteritzada per un sistema d’autosubsistència durant tants de segles.
La casa manté la distribució tradicional de les cases pageses: el porxo, la cuina, compartint espai amb el trull, la casa de jeure de baix, les cases de jeure de dalt, la casa de la matança, la casa del vi, el porxet, el porxet de dalt, els corrals i la casa del carro; i a l’exterior podem trobar el tancat o pati, l’era amb el seu aljub, i els pallers amb el seu tancat per tal que el bestiar no hi pogués accedir. A més, s’han instal·lat alguns elements que no eren propis d’aquesta casa o d’aquest lloc, per poder mostrar al visitant un ventall més ampli dels models productius, com és el cas d’un forn de calç, una sénia i una sitja per a l'obtenció del carbó.
En cadascun dels àmbits de la casa es mostren aquells objectes que per la funció de l’estança li son propis, d’acord amb la vida tradicional rural insular.
El porxo
Espai central de la casa des de on s’accedeix a la resta de la casa, que es feia servir tant de magatzem i de lloc de feina com també per a reunions socials; era costum trobar-hi una gran taula o banc i cadires per rebre convidats o fer diferents feines, un banc gerrer amb gerres d’aigua, i un armari aprofitant el racó entre dues parets amb porta de dues fulles per guardar-hi la vaixella i licors per a les ocasions especials. Per l’escala s’accedeix a les cases de dalt. A les parets hi ha penjades diverses fotografies de part de la família de ca n’Andreu des Trull, que va viure en aquest casament des dels seus inicis fins a la segona meitat del segle XX.
La cuina
L’espai és compartit amb el trull per a la elaboració de l’oli. La cuina era l’espai principal de la casa a l’hivern per la presència del foc per cuinar i escalfar-se. Destaca la presència dels fornells, olles de fang, un banc gerrer, cullerots i altres utensilis per cuinar i menjar, així com la presència del cossi per fer la bugada amb sabó i lleixiu que es feien a la pròpia casa, el primer amb restes d’oli i el segon amb cendra d’esclova d’ametlla. Pel que fa al trull, s’ha de destacar el molí per moldre l’oliva amb la força d’un animal de preu i la premsa de torn, una jàssena feta d’una soca d’ametller que sucava el suc i l’oli de la pasta d’oliva, que es posava dins els cofins.
Casa de la matança
Espai reservat al rebost de la casa i destinat a emmagatzemar eines per a l'elaboració i reparació de productes d’ús quotidià. S’ha de destacar la presència de cinc perxes on es penjaven els embotits de la matança del porc: sobrassades, botifarres, botifarrons i camallots, i una carnera per assecar els formatges. El dia que es feia la matança del porc era un dia de festa en què participaven vesins, amics i familiars; era un dia assenyalat al calendari de les relacions socials al món rural, com quan es feia el vi. A la casa de la matança comptam també amb la presència de dues taules de feina amb els seus bancs per seure i estris de diferents feines: per a l’elaboració de espardenyes, planons de fuster i serres per treballar la fusta, balances, cordes, diferents mesures de gra com la mitja quartera (35,15 litres) o l’almud (1,95 litres), planxes de ferro per planxar la roba, diferents cistelles i cistellons, etc.
Casa del vi
Les parres sembrades als voltants de la casa produïen el raïm per menjar com a fruita i per fer el vi que es necessitava. El procés d’elaboració del vi constituïa, una vegada l’any, una activitat familiar en la qual solien participar vesins i amics. L’elaboració i conservació del vi requeria d’eines i condicions especials: el fonyador on es fonyava el raïm, el cubell on es conservava i fermentava el suc de raïm entre cinc i vuit dies, després dels quals el preuat líquid era traslladat a les botes, on es conservava tot l’any. També es mostren diverses marratxes i ampolles per servir-lo i transportar-lo per vendre, si hi havia excedents.
Cases de jeure
A les cases de jeure hi podem trobar el mobiliari tradicional per dormir i guardar la roba: llits, caixes, canteranos, penjadors i tauletes de nit. Tenint en compte que parlam d’una societat molt religiosa, sol presidir el capçal del llit alguna làmina, crucifix o pintura religiosa. També s’hi mostra part de la indumentària tradicional eivissenca: mantons, mocadors, capells, rifacos, gipons, etc. A totes les estances podem observar diferents sistemes d'il·luminació abans de l’arribada de l’electricitat al món rural a partir de la segona meitat del segle XX, com són espelmes, llumeners, quinqués, fanals, etc.
Corral de la mula
L’animal de preu solia gaudir d’un estatus important, per això solia tenir el corral ben a prop de la casa. Dins del corral hi podem trobar bona part del arreus emprats per realitzat les feines del camp com guarniments, arades, carretons de batre, ventadores...
Casa del carro
El carro s’implantà a principis del segle XX per tot el territori insular i a causa de la construcció especialitzada fou protegit i resguardat amb aquest cobert.
Porxet de dalt
Al porxet de dalt es deixaven assecar fruites com albercocs o figues, que es deixaven damunt uns canyissos per assecar-se, per tal de gaudir d’aquestes fruites tot l’any. També es deixaven assecar carabasses o restos de pebreres, forcs d’alls, etc., que es penjaven de la paret i del sostre.
Era
Plaça de forma circular i separada de la casa que s’utilitzava per batre cereals i llegums per tal de separar la palla i la pols del gra.
Aljub
Aprofitant la idoneïtat d’aquesta superfície per a la recollida de l’aigua de pluja, al marge de l’era es troba la capella de l’aljub, d’on es treia l’aigua potable tant per a les persones com per als animals.
Descarrega PDF
