El Servei d'Assistència Psicològica Sanitària (SAPS) per a menors posat en marxa pel departament de Benestar Social de l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu en col·laboració amb l'Associació Pitiusa de Familiars de Persones amb Malaltia Mental (Apfem) ha tractat en poc més de sis mesos d'activitat a gairebé mig centenar de nens, nenes i joves. Aquest projecte, un dels primers d'aquest tipus que s'activen en Balears, té com a objectiu donar una resposta des de l'àmbit local a l'augment dels problemes d'ansietat i altres trastorns psicològics en edats primerenques que s'està registrant en els últims anys. En aquest sentit, l'ansietat, la baixa autoestima o l'ús excessiu de les noves tecnologies són algunes de les circumstàncies que s'han observat de forma més habitual, tant en casos infantils com en adolescents. Cal remarcar que en aquest últim grup, tres usuaris van mostrar la seva intenció o van executar autolesions o intents de suïcidi o problemes de la conducta alimentària.
El SAPS és un servei gratuït que ofereix el departament de Benestar Social del Consistori perquè els i les menors del municipi que estiguin en risc d'estar sofrint algun tipus de problema de salut mental puguin rebre una primera atenció professional immediata. El servei va començar a atendre pacients el 15 d'abril. Ho fa en horari de tarda, per a no interferir en l'activitat escolar habitual dels i les menors, de dilluns a divendres i atenent a entre 4 i 6 cites al dia, totes elles derivades pel Servei d'Orientació Familiar (SOF) municipal que fa una primera avaluació de la situació i sempre amb un enfocament personalitzat per a cada cas. Aquesta estructura permet oferir intervencions terapèutiques de qualitat, assegurant que cada pacient rebi el temps i l'atenció necessaris per a abordar les seves necessitats específiques.
Fins al passat 31 d'octubre, el Servei d'Atenció Psicològica Sanitària ha gestionat un total de 47 casos repartits entre 21 casos en la franja infantil (de 7 a 11 anys) i 26 en la d'adolescència (de 12 a 16 anys). Per sexes, hi ha una diferència notable perquè s'ha atès 31 nens enfront de 16 nenes, sent la proporció similar en tots dos rangs d'edat: els homes dobleguen en número a les dones. Actualment es continua atenent 44 usuaris ja que una família va rebutjar el servei, una noia va rebre l'alta i una altra d'elles va abandonar les sessions.
En termes generals, els problemes més observats en el grup d'Infància és la falta de regulació emocional o control dels impulsos, ansietat, baixa autoestima, baixa tolerància a la frustració, canvis d'humor, problemes d'agressivitat o conductes disruptives i ús excessiu de les noves tecnologies.
En el cas del grup d'Adolescència, hi ha elements que es repeteixen però també altres situacions diferents. Així, les disfuncions més ateses són sentiments persistents d'ansietat, tristesa o buit; desesperança; irritabilitat, frustració i culpabilitat; baixa autoestima, amb falta de motivació i el conseqüent sota rendiment acadèmic; comportaments asocials i/o retraïment, ús excessiu de les noves tecnologies i relacions tòxiques de parella.
Cal destacar que en 3 casos d'adolescents s'han donat verbalitzacions i conductes d'autolesions o intent de suïcidi i problemes de la conducta alimentària, la qual cosa requereix una atenció i seguiment molt especialitzat, sent 2 d'ells derivats a la USMIA, Unitat de Salut Mental de la Infància i l'Adolescència de les Pitiüses, organisme que forma part de la Conselleria de Salut del Govern.
L'Ajuntament de Santa Eulària des Riu va decidir posar en marxa aquest Servei ja que el departament de Benestar Social, especialment el SOF, havia detectat un increment de problemàtiques sorgides en els últims anys d'ansietat, tristesa, depressió, augment d'indicadors de risc d'addicció a pantalles, xarxes socials, trastorns de conducta i falta de control d'impulsos, trastorns del son i alimentació, etc., sobretot després de la pandèmia soferta l'any 2020.
El nou Servei d'Assistència Psicològica Sanitària a menors tracta de respondre a les necessitats sorgides en una societat amb alts nivells d'exigència i ‘hiper ocupada’, amb problemes creixents per a la comunicació i interacció familiar, amb una major presència i importància en les relacions socials de les xarxes en línia, poca capacitat per a la frustració, amb models idealitzats difícilment accessibles que generen molta pressió social i desajustaments entre la maduresa dels menors i el tipus i quantitat d'informació a la qual tenen accés.
